"...DÓNDE ENTRO SI ESTOY SOLA ..." * Lo DeMáS sOn PaLaBrAs tAn SoLo PaLaBrAs *

lunes, 28 de noviembre de 2005

NOTA DE LA... DIGAMOS, AUTORA: Gracias, gracias... gracias. Porque no sólo lees aquello que escribo, sino que también lo entiendes e intentas buscar una solución. Es más de lo que podría esperar: Gracias. Por la parte que me toca, la parte que hay de mí, María, en este blog, te puedo decir que es un sabio consejo y que te lo agradezco. Quizás palabras así deberían plasmarse en tu fotolog de nuevo en lugar de estar perdidas aquí, como comentario de mi blog.... ;) Por la parte que le toca a Airamy, está también muy agradecida. De hecho el blog es prácticamente suyo, como ves. Dice que está de acuerdo con dejar atrás el pasado y que si te fijas ella siempre le escribe al futuro. Te pide que sigas leyendo, porque la única manera que ella tiene de existir es gracias a tí, a vosotros. Un saludo.

M. Richart

1 Comments:

  • At 23:05, Blogger patapam said…

    A vegades tant donar implica una certa responsabilitat i tot i que la gent respon en alguna mesura o altra també es necesita una mica de dosis de la mateixa vacuna q vas injectan.
    Quan una persona efusiva i expresiva te un refilon de "bajon" és que alguna cosa succeix.
    Escriure al futur es bo i positiu i saneja mentalment xo a vegades dona la sensacio que escrius al futur miran enrera. Nosé potser nomes és 1 sensacio meva erronea. T'escriuria moltisimes raons x les quals has de treure't les cadenes que els hi dic jo, xo realmente, prefereixo no fer-ho xq no sóc ningú, només 1 petit desconegut, un qualsevol altra que no gossa dir gaire més.
    Només dir-te que : "Qui espera ben poc acaba rebent moltissim"
    Tot això no és de posar a un flog xq realment es 1 comentari personalitzat!
    I gràcies a tú que tú les tens totes ;)
    muaa i endevant planeta :P

     

Publicar un comentario

<< Home